1. |
Fúria
02:36
|
|||
Com el paper quan absorbeix la tinta i es torna negre, la teva visió d’un mon idíl•lic s’ha esfumat. Només tens ganes de cremar i tirar sal per no sembrar.
Frustrat, tot s’ha enfonsat, sents la ràbia, l’has de canalitzar. Ja venen les Erínnies
Dins d’una cúpula i preparat per destrossar.
Frustrat, tot s’ha enfonsat, sents la ràbia, l’has de canalitzar. Ja venen les Erínnies.
Com el paper quan absorbeix la tinta i es torna negre, ara tot està cremat però amb bon adob alguna cosa creixerà.
|
||||
2. |
La cova
02:31
|
|||
Vigila amb el camí pres, la llibertat es un concepte entre cometes. I creus que el verí es aquell que t'han injectat sota la pell, descobreixes que l'aire que has inhalat tot aquest temps... És allò que t’ha influenciat, línies traçades per una ma que ara son siluetes de maldat; sang que es coagula format cristalls, vius fossilitzats. Corre a amagar-te ara que n’ets conscient, però allò que ets et trobarà inclús a la cova més fosca que hi hagi al desert.
Ombres projectades a la paret, demaneu perdó ara que sou a temps.
|
||||
3. |
Muntanyes ensagnades
02:10
|
|||
Tenim més del que volem fruit del lucre d’un geni, rodejats d’essers cobdiciosos que adoren les seves muntanyes ensagnades de patiment aliè, atrets al forat perfecte en el que vull ni puc. Sense pensar en les conseqüències, vivint el moment, sense mirar l’endemà, el desig de l’innocent. Creant necessitats inexistents.
Nomes hem de dir prou, destrossar els seus murs de mentides, cremar les seves idees, recuperar el que ens han robat. Som una espècie fracturada que avança per el camí de la destrucció
|
||||
4. |
Canvis i camins
02:27
|
|||
Es trenca la crisàlida, un món nou al teu voltat. Noves situacions que has d’afrontar, adaptant-te per tirar endavant. De res et servirà tancar-te a només recordar, no evolucionar, quedar-te estancat.
Vigila amb el camí suposadament marcat, que el canvi sigui per anar endavant. Perquè l’espiral amenaça amb absorbir-te i no deixar-te sortir, t’absorbeix, et deixa en res. Acceptar els canvis a millor, si t’hi poses malament, malament acabaràs.
|
||||
5. |
El diluvi
01:50
|
|||
No crec que calgui dir que aquest diluvi es el principi d’un riu, que netejarà la consciencia d’aquells que segueixin vius. Deixa’t emportar per aquells canals que abans eren ciutats; el dia que no va sortir el sol al horitzó. Foscor, tristesa, por. Els estels en moviment constant ens transmeten, els estels ens moviments constants carregats de realitat.
Els botxins vindran del cel deixant caure les seves destrals empeses per la fúria i la gravetat.
|
||||
6. |
L'encantador de cobres
03:32
|
|||
Encara puc recordar, quan era lliure i salvatge, puc recordar quan estava amb els meus, i ara nomes tinc por. No se on soc, no us conec, per què em mira tothom? Que els tanta gracia? Jo nomes tinc por, no m’agradeu.
M’heu manipulat, m’heu deixat sense armes, desitjo arrencar-vos el cor , però sé que no en teniu. No se on sóc, no us conec, per què em mira tothom? Que els fa tanta gracia? Jo només tinc por, no m’agradeu.
Sense ullals ni verí i amb la boca cosida et fas d’or
Per fi veig algú com jo, però esta espantant, ell tampoc ho enten , puc veure la por als seus ulls, ens els seus moviments i la seva poca energia , perquè nosaltres? Em pregunto si això durarà molt, nomes se que vull escapar per tornar a ser el que era, viure en un u espai infinit de naturalesa.
|
||||
7. |
Cinturó de castedat
02:47
|
|||
No podràs clavar els ullals, la carn fresca no està lliure de pecat. Sí no vols traicionar-te a tu mateix tindràs els ganivets poc esmolats, com a mostra de les cicatrius que un dia et vas provocar. Cinturó de castedat t’has imposat.
I recorda sempre que aquest sacrifici no pet fer-se envà. Que si perds el teu present sigui per un resultat que no quedi desterrat en el passat.
I seguir avançant aprofitant el teu camí cap al final.
|
||||
8. |
La foguera
02:27
|
|||
Sents el foc, com va cremant
La foguera constant, no s’apaga mai
Fum i cendra al teu voltant
És un etern instant.
No podràs canviar el teu món
Només amb el rancor, només amb el control
Ni pots oblidar cap dels teus erros
Deixat arrossegar per una ona de llum, foc, destrucció.
Una energia que prové de l’interior
Dins del teu pit demana combustió
Sents la cremor dins del teu cos
Ja sents l’explosió.
La ment es crema igual que la pell
Els ulls es fonen juntament amb els teus crits
En un instant, cendra seràs
No podràs canviar el teu món
Només amb el rancor, només amb el control
Ni pots oblidar cap dels teus erros
Deixat arrossegar per una ona de llum, foc, destrucció.
|
Fúria Molins De Rei, Spain
Pau: Batería
German: Baix
Morti: Guitarra
Àngel: Guitarra i crits
Streaming and Download help
If you like Fúria, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp